Real Time. Art en temps real, curated by Pau Waelder at Arts Santa Mònica in Barcelona
Real Time
28.1 – 10.4. 2016
Arts Santa Mònica
Nivell 2
Guillem Bayo, Clara Boj i Diego Díaz, Martin John Callanan, Grégory Chatonsky, Thierry Fournier, Varvara Guljajeva i Mar Canet, Rafael Lozano-Hemmer, Nicolas Maigret, Katie Paterson, Antoine Schmitt, Thomson and Craighead, Addie Wagenknecht, Carlo Zanni
Curadoria: Pau Waelder
——————————-
En la nostra societat accelerada, el temps es converteix en una preocupació principal a mesura que intentem mantenir-nos al dia dels grans esdeveniments que tenen lloc internacionalment i reaccionar davant dels fets. Vivim en un estat de connexió permanent que ens porta a l’ansietat de formar part d’un present que no és el propi, sinó el que descriuen els mitjans de comunicació i les xarxes socials.
El terme real time (temps real) fa referència a la capacitat de mostrar, comunicar o reaccionar davant dels esdeveniments en el moment en què es produeixen. Aquest terme, que s’utilitza comunament en informàtica, en els mitjans de comunicació i en tot tipus de narracions, denota un procés que es dóna de manera sincronitzada amb el temps de l’espectador o usuari. Aquesta immediatesa es tradueix, per exemple, en la capacitat per interactuar amb un entorn virtual, informar sobre successos actuals o narrar una història en la qual el temps es desenvolupa de manera natural. El present individual es connecta amb un present extern o compartit, impulsant a formar part del present o a emetre una resposta. El «temps real» es vincula així amb «ser aquí» o Dasein en la interpretació de Martin Heidegger, que fa referència a la relació entre l’individu i el seu entorn, i indica que tots estem lligats al món en què vivim i en què participem. El concepte també ens porta a qüestionar què és el «temps real», com mesurem el temps i de quina manera aquesta mesura és relativa, tot i que determina la nostra percepció de la realitat.
En el món de l’art, el temps és un element crucial en un fet sovint ignorat: la durada de la contemplació de l’obra d’art per part de l’espectador. Com indica Boris Groys, mentre que en els mitjans tradicionals el temps necessari per a la contemplació és determinat per l’usuari, l’art basat en processos temporals (nous mitjans, vídeo i performance) passa aquest control a l’obra. Habitualment, les obres d’art mostren un moment específic o una acció fitada en el temps, però què succeeix quan una obra es desenvolupa en el «present continu», en constant transformació i subjecta a un procés sense fi?
Real Time. Art en temps real presenta una selecció d’obres d’art contemporani en les quals el concepte de «temps real» té un paper principal, ja sigui pel qüestionament de la relativitat del temps, per l’ús de dades extretes en temps real d’Internet o per la seva intenció de crear una visió actual, «realista» i sempre canviant del temps en què vivim. Algunes de les obres seleccionades es nodreixen de la informació que apareix constantment en els mitjans de comunicació, mentre que d’altres extreuen dades de diverses fonts, estableixen un procés de producció en temps real o bé proposen un qüestionament de la nostra manera de mesurar el temps i de relacionar-nos amb el present. Les tecnologies que emprem actualment en la nostra vida quotidiana tenen un paper principal en aquestes peces, la qual cosa porta les reflexions sobre el temps a un àmbit molt proper a l’espectador, que en alguns casos pot interactuar amb l’obra i en uns altres ho fa sense saber-ho.